He entrat a la llista de l’ONU!

(O LCE-2012-Spanish Translators. Part VI)

Per Amaia GÓMEZ. Traduït per Òscar AZNAR ALEMANY.

Ja m’agradaria! Malauradament, aquest crit no és meu. Els que probablement sí que ho han pogut dir ben alt són dues conegudes, l’Olga Campos i l’Ana Puga, a qui felicito aquí personalment per una gesta de tal magnitud, ja que el percentatge d’aprovats és baixíssim. L’Olga, a la primera, i l’Ana a la segona; fa més qui vol que qui pot! Per tant, jo mateixa seguiré el teu exemple .

És evident que no puc explicar en primera persona en què consisteixen tots els passos de l’examen previ a entrar a la preuada llista, per tant, he decidit entrevistar l’Olga perquè me n’expliqui l’última part: l’entrevista personal una vegada superat l’examen escrit. Així poso fi a la sèrie d’entrades que he dedicat al tema i que podeu recuperar en aquests enllaços: http://wp.me/p1CP3Z-4y, http://wp.me/p1CP3Z-4I, http://wp.me/p1CP3Z-4W, http://wp.me/p1CP3Z-5q i http://wp.me/p1CP3Z-5H.

Però, abans que res, deixeu que us presenti l’Olga.

Olga 72 ppp 27-6-13@Olgacamposa és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (1999) i traductora jurada de llengua anglesa, va completar el Màster en Traducció Medicosanitària de la Universitat Jaume I de Castelló (2008) i actualment és traductora autònoma i professora del màster esmentat.

Ens vam conèixer a Salamanca pels volts de setembre del 2012, quan ens van convocar per a la prova escrita de l’examen i ens vam fer de seguida i avui encara estem en contacte. Però bé, estic segura que la història de la nostra amistat no és el que us interessa d’aquesta entrada, o sigui que aniré al gra.

Olga, vam fer l’examen escrit l’11 de setembre de 2012, a mi em va arribar la notificació de no haver-lo aprovat el dimecres 6 de març, però crec que als que el vau superar us van avisar una mica abans, el divendres 1 de març? Com ho van fer? Perquè crec que fins i tot va ser un divendres a última hora, pels volts de les set o les vuit del vespre, quan ja no estàs pendent de l’ordinador, no?

Hola, Amaia. En primer lloc, moltes gràcies per felicitar-me. Va ser genial que ens coneguéssim a Salamanca. Recordo perfectament que aquella cerveseta a la plaça major era boníssima després de tantes hores d’examen! El cert és que aquest últim any ha estat, per a mi, ple de canvis, projectes, esperes, anhels i grates sorpreses. Vaig rebre la notícia de l’aprovat el divendres 1 de març cap a les 20:30 h. Ho recordo perquè just aquella nit el meu marit tenia un sopar i estava sola amb els meus fills, jugant al menjador. Per casualitat, em vaig aixecar i vaig veure que la llum vermella del telèfon indicava que havia rebut un correu. Quan vaig veure d’on venia, em vaig bloquejar; tants mesos esperant una resposta que per fi arribava… El vaig obrir immediatament, però els instants que va tardar a obrir-se l’arxiu pdf amb la resposta se’m van fer eterns. I allà ho tenia. Em va costar assimilar-ho al principi, però em vaig sentir enormement feliç i va ser una sensació que em va durar uns quants dies.

A la carta deien que més endavant us informarien de la data i del lloc de l’examen, que en el teu cas va ser el 9 d’abril a Madrid. Quant de temps va tardar a arribar aquella segona notificació i amb quants companys et vas trobar a Madrid?

Exactament. A la carta ens donaven 4 dies hàbils per enviar de nou el Personal History Profile actualitzat, a més d’una copia escanejada dels nostres títols i del passaport. Quan tot estava enviat, el 21 de març em va arribar una altra carta en què em comunicaven que el meu examen seria el 9 d’abril a Madrid.

Abans d’aquell 1 de març, no coneixia més d’un parell de persones (tu n’eres una) que s’haguessin presentat a l’examen. Amb l’eufòria de l’aprovat, vaig publicar un tuit i tres noies més ho van fer. Així és com vaig conèixer l’Ana Puga, l’Alicia García i l’Antía Collazo, vam intercanviar les adreces electròniques i, des de llavors, estem en contacte. Per mi han estat un gran suport, ja que hem compartit inquietuds, dubtes i pors, i això ha fet aquesta part del procés molt més passadora. A més de l’Ana, l’Alicia i l’Antía, a través de Twitter també vaig conèixer la Sabela Avión, que treballa a la seu de l’ONU a Ginebra i es va portar fenomenalment bé amb nosaltres perquè es va oferir per resoldre els nostres dubtes sobre l’organització i la part que ens quedava per fer del procés de selecció.

Al final, va resultar que les quatre teníem l’entrevista prevista per al 8 o el 9 d’abril i, per tant, vaig poder coincidir amb l’Ana i l’Alicia i vam menjar juntes a Madrid.

He de dir que jo tenia l’entrevista programada a primera hora del dia 9, i crec que deixaven un marge d’una hora entre entrevistes, fet que feia que no et trobessis amb altres entrevistats ni a l’entrada ni a la sortida.

També s’havien examinat uns quants el dia anterior, no? I a Ginebra? Saps quantes persones van arribar a aquesta fase de l’examen?

Sí, a Madrid van fer entrevistes el 8 i el 9 d’abril i tinc entès que després el tribunal es traslladava a Ginebra per entrevistar més persones. El que no sé és si les entrevistes de Nova York es van fer abans o després de les nostres.

Quant al número d’aprovats, no va aparèixer en cap moment el llistat al lloc web de l’ONU, però crec que un company que hi treballa va dir a l’Ana que 19 de les 306 persones que ens hi vam presentar havíem superat l’examen escrit.

En què va consistir exactament la prova: parts i temps, com era el tribunal…?

El tribunal estava compost per les caps del Servei de Traducció de Nova York i de Ginebra, una revisora superior de Ginebra i un responsable de recursos humans que també venia de Nova York.

En arribar, em van donar un text de mitja pàgina aproximadament i em van dir que tenia 10 minuts per llegir-lo i preparar-me’l. Passat aquest temps, em van venir a busar i vaig passar a la sala on s’asseien els membres del tribunal. Vaig traduir el text a la vista i llavors vaig respondre les preguntes que em van fer sobre la traducció (bàsicament, em van demanar que els oferís alternatives a la meva traducció d’alguns termes o que reformulés alguna frase).

Acabada aquesta part de la prova, la resta de l’entrevista es va desenvolupar en anglès i seguia el model que la ONU anomena competency-based interview. No és una entrevista de feina com a les que estem acostumats, sinó que és un xic especial. Mira, en la convocatòria dels exàmens ja ens van dir que per al lloc de traductor valoraven les competències de professionalitat, treball en equip, aprenentatge continuat i coneixement de les noves tecnologies. Així, totes les preguntes que em van fer estaven centrades en aquestes competències i em demanaves que els proporcionés exemples reals de la meva vida professional (o personal) amb què pogués demostrar que tenia les competències que buscaven. Per exemple, una de les examinadores em va demanar que li expliqués una situació en què hagués hagut de treballar en equip, si hi havia hagut cap problema i com l’havia resolt. També em van preguntar quines qualitats havia de tenir, segons la meva opinió, un bon traductor professional. He de dir que la situació imposa bastant de respecte, però van ser 45 minuts de conversa tranquil·la i natural, en cap moment em vaig sentir intimidada i tots van ser molt amables, des que vaig entrar a la sala fins que vaig sortir per la porta i vaig poder respirar.

Finalment, quan us van notificar que entràveu a la llista? Saps quants hi heu accedit dels que us vau presentar a l’última prova?

No sé quantes persones hem entrat a la llista al final, t’arriba molt poca informació en aquest aspecte. Jo vaig rebre la notícia el 24 de maig a les 23:30 h… Com que ho envien des de la seu de Nova York, sempre m’agafen fora de l’horari d’oficina. Sabíem que la resposta havia d’arribar en qualsevol moment, de manera imminent, i el meu marit havia estat tot el dia fent broma sobre la llumeta vermella del telèfon, i just abans d’anar a dormir em va preguntar, irònic, si seria capaç de posar-me al llit sense fer-hi una ullada. I allà el tenia, com l’altra vegada, un missatge nou a la safata d’entrada amb una notícia meravellosa que espero que em canviï la vida en els pròxims mesos.

Ara toca esperar que us ofereixin una feina… A la Guillermina Ruiz li van oferir dos llocs en el termini d’un mes, o sigui que ja pots preparar les maletes .

Enhorabona de nou, de tot cor, i gràcies per concedir-me aquesta entrevista, Olga!

Una abraçada, Amaia

Gràcies a tu, Amaia, per la feina estupenda que fas amb el teu blog, que serà útil a moltíssima gent, i no només traductors de l’àrea tècnica. Espero tenir bones notícies en uns mesos i, evidentment, quan les tingui, t’escriuré per explicar-t’ho. Un petó.

Anuncios

About proTECT project

iniciativa en pro del acercamiento entre técnicos y traductores especializados y en busca de la calidad técnica y lingüística óptimas de la documentación que generan. Si quieres colaborar, puntual o habitualmente, ponte en contacto con nosotros en proTECTproject@ymail.com

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: