Congrés pel desè aniversari d’Asetrad – Toledo, 2013

Per Laura PERAL. Traduit per Òscar A. Alemany

IMAG0078Asetrad va celebrar els passats dies 27 i 28 de setembre el Congreso X Aniversario de Asetrad a Toledo, al qual vaig assistir com a ponent. M’agradaria fer una crònica d’aquell cap de setmana, però segur que quedaran moltes coses al tinter.

En primer lloc, voldria felicitar l’organització perquè el congrés va sortir rodó. Les ponències i els tallers van ser realment interessants, però el que més em va agradar va ser la quantitat (i la qualitat) de col·legues que vaig conèixer. També hi vaig trobar antics coneguts i vaig posar cara a molts d’altres. He de reconèixer que durant els cafès, els àpats i les sortides nocturnes es fan molts contactes i és una part molt important d’un congrés.

L’arribada a Toledo el mateix divendres va ser una mica precipitada, però em vaig relaxar quan vaig fer la meva presentació al matí i vaig poder gaudir del congrés la resta del cap de setmana. El divendres vam parlar de col·leccions i correccions (Alberto Gómez Font) i de traducció literària (Alicia Martorell, Gabriel Hormaechea, Carmen Montes i Pilar Ramírez). En la ponència vaig parlar de la situació de la traducció tècnica i vaig presentar proTECT project. Evidentment, en vint minuts no ho vaig poder dir tot, però la resposta del públic va ser més que positiva. Es van acostar molts traductors tècnics a preguntar pel projecte i vaig confirmar el que sospitava: no estem sols, hi ha més gent que pensa com nosaltres. És la mateixa sensació que vaig tenir quan vaig sentir l’Amaia presentant proTECT project per primer cop fa un any en una xerrada a la seu de l’APTIC a Barcelona. Com a traductora autònoma (reconec que jo sóc poc participativa en esdeveniments amb altres traductors i associacions) vius a la teva bombolla amb les teves traduccions, els teus clients, les teves alegries i frustracions, però quan surts d’aquesta bombolla, veus que hi ha altres traductors en la mateixa situació. Ja ho vaig comprovar en el dinar del divendres.

Seguim amb els tallers del divendres. En el meu cas, el primer taller a què vaig assistir va ser el del Tony Rosado: «Com entrar en el mercat nord-americà d’interpretació: un enfocament pràctic». Va ser genial! El Tony ens va parlar de diferències culturals, de com són el nord-americà i el mercat de la interpretació als Estats Units. Va ser un plaer assistir al seu taller, entre d’altres coses, perquè em va fer reflexionar sobre la importància de comprendre (i interpretar) una cultura diferent i no només la llengua.

El segon taller va ser el de la Diana Soliverdi: «Consecutiva: el bou per les banyes». També va ser espectacular. Va ser un taller molt pràctic en què vam comprovar que la falta de memòria, la presa de notes o la por a la consecutiva són un mal compartit per molts intèrprets.

El divendres va acabar amb un sopar, una espectacular visita guiada nocturna per Toledo i unes copetes per rematar la nit.

El dissabte es va parlar de traductors en formació (Carmen Valero), del paper de l’AETI (Elena González i Christian Olalla), es va filosofar sobre la traducció (Javier Mallo), ens van presentar la revista d’Asetrad (Isabel Hoyos), vam aprendre a coordinar traductors (Luisa Calatayud), vam viatjar al sud-est asiàtic per veure com es tradueixen les llengües exòtiques (Nadchaphon Srisongkram) i vam tenir una taula rodona sobre la interpretació en els serveis públics (Raúl García, Carmen Cedillo, Laura Izquierdo i Pilar de Luna).

El toc final del congrés fa ser la clausura musical. Va ser una sorpresa en tota regla, vam riure molt i vam veure que els traductors també saben cantar, actuar i fer riure .

Per acabar de conèixer-nos i acomiadar-nos fins al pròxim congrés, hi va haver un sopar oficial i un recorregut pels bars i discoteques de Toledo fins a les petites. Vam parlar de feina i de la vida, vam intentar arreglar el món, tot i que no sé si vam arribar a cap conclusió (a causa de les ampolles de vi que vam arribar a beure).

Crec que el fet que el congrés se celebrés a Toledo va ser un senyal, ja que va ser en aquesta ciutat on vaig animar a parlar amb un any i mig. Va ser a la porta de la Catedral de Toledo que vaig pronunciar per primera vegada correctament el meu nom (fins llavors m’anomenava «Blabla»). I des de llavors, segons els meus pares, vaig començar a parlar com parlo avui. Vaig ser precoç en els idiomes i a Toledo va començar la meva passió per ells.

En definitiva, recomano anar a congressos, seminaris, tallers, sopars o qualsevol reunió professional o festiva entre traductors i intèrprets. T’obre la ment, aprens molt i coneixes gent meravellosa. Ens veiem en la pròxima trobada traductoril!

About proTECT project

iniciativa en pro del acercamiento entre técnicos y traductores especializados y en busca de la calidad técnica y lingüística óptimas de la documentación que generan. Si quieres colaborar, puntual o habitualmente, ponte en contacto con nosotros en proTECTproject@ymail.com

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: