Sobre els tècnics que estimen la traducció.

per Vicente ABELLA. Traducció: Òscar A. ALEMANY

La idea de crear un espai per a entrades en què s’expliquin històries de traductors especialitzats o que vénen del camp cientificotècnic em sembla encertadíssima, ja que, potser per deformació de la meva carrera prèvia d’investigador en radiofísica, sóc dels que creuen que la vida no es pot enfocar amb lleis rígides, sinó que més aviat ens hi hem d’aproximar amb experiències mínimes individuals. En l’assaig De la traducción, Alfonso Reyes renegava de les teories traductològiques més inflexibles i apostava per un «corpus» d’experiències de traductors que servís de llanterna per als traductors que han de venir. Se m’acut que una experiència similar en aquest espai podria servir també per comprendre una mica millor i de manera més general què és això de ser traductor i, sobretot, per aprendre a valorar com es mereix la nostra professió, tan maltractada de vegades (fa uns dies vaig llegir l’anunci d’un usuari de Twitter, el nom del qual prefereixo no recordar, que difonia una oferta de treball de traducció així, textualment: «¿Entiendes inges y hablas español ? Entonces ya tienes trabajo» —sense accent també en l’original).

Passo, doncs, a explicar la meva història. Als divuit anys, i per voluntat alienes que ara no toquen, vaig entrar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials convençut que la meva inclinació primerenca per la literatura no era una possibilitat professional i que la física, tot i el seu atractiu teòric, tampoc no seria de gran ajuda per construir-me una vida. Així, trampejant, vaig aconseguir acabar la carrera d’Enginyeria Química i entrar becat al Departament d’Enginyeria Química i Nuclear per, a la fi, fer quelcom un xic menys tècnic: un doctorat en física de partícules aplicada a la radioteràpia. Així vaig començar a escriure alguns articles en el camp que investigava i, com que quasi totes les revistes científiques es publiquen en anglès, al meu grup de recerca em van assignar la tasca de redactar o corregir els articles (el meu anglès era bo perquè havia viscut de jovenet als Estats Units). Tant era així, i amb això tiro pedres al meu terrat conscientment, que vaig arribar a sospitar que algun col·lega m’havia inclòs com a coautor en els articles només perquè el redactés en la llengua vehicular de la ciència, ja que les correccions i comentaris lingüístics que les revisten feien dels esborranys que enviàvem podien arribar a invitar a més d’un al suïcidi professional (intueixo que l’arxiconeguda fama de l’anglès pèssim dels espanyols contribuïa que s’esplaiessin especialment amb nosaltres). D’altra banda, el doctorat, per la beca remunerada i la flexibilitat d’horaris, em permetia dedicar-me a activitats paral·leles. Així doncs, després d’un parell d’intents fatídics amb classes de tango i de salsa, em vaig aventurar a estudiar la llicenciatura de Traducció i Interpretació amb què calmaria les inquietuds lingüístiques i literàries i perfeccionaria el meu nivell de redacció en anglès. Em va sortir el tret per la culata, ja que la carrera em va meravellar i hi vaig descobrir, feliç de la troballa tardana, el que al final anomeno la meva gran vocació. Així vaig deixar cada cop més de banda el curs de la tesi doctoral i em vaig dedicar més i més a formar-me com a traductor i intèrpret: vaig emigrar primer a Heidelberg en qualitat d’erasmus i després a Barcelona per estudiar un màster en traducció literària. Vaig abandonar el doctorat infortunat durant aquells dos anys de dedicació exclusiva a la traducció per reprendre’l després i, finalment, lliurar la tesi al tribunal avaluador fa ben poc.

Avui em defineixo, d’entrada, com a traductor i em dedico quasi exclusivament a la traducció editorial i a la interpretació. No renego del meu passat científic; al contrari, gaudeixo enormement dels meus coneixements i habilitats en el camp, tot i que d’una manera menys tècnica, fins i tot en l’oci. Si bé no és el que més faig, he traduït nombrosos articles científics acadèmics. Les meves publicacions en revistes científiques i alguna batalleta amb els editors m’han servit, principalment, per establir un llistó de qualitat. El meu objectiu actual en aquesta línia és mudar-me a l’esfera de la divulgació col·laborant com a traductor o redactor en revistes o editorials no especialitzades, feina amb què sé que m’ho passo pipa. M’apassiona la divulgació en qualsevol àmbit  em sembla la tasca més complexa: sintetitzar conceptes i emprar el llenguatge narratiu per vehicular-los a un públic no especialista no és pas senzill i exigeix dedicació i, sobretot, gaudi.

Quan un aprofundeix en un camp tècnic o científic tant com estudiar una carrera, entén que no s’ha de trivialitzar cap activitat que hi estigui relacionada, per molt tangencial que sembli. Tot àmbit d’especialització té un vocabulari i una gramàtica que no necessàriament tenen equivalents en altres idiomes. Per això qualsevol de nosaltres, traductors i intèrprets, que vingui d’un altre camp, ja sigui científic, tècnic, de dret o qualsevol altre, s’ha de sentir privilegiat de poder oferir un servei tan especialitzat i apostar pel seu futur reconeixement.

Foto Vicente AbellaVicente Abella és llicenciat en Traducció i Interpretació per la Universitat de València, amb una estada Erasmus a la Universitat Karls-Ruprecht de Heidelberg, té un màster en Literatura Comparada i Traducció Literària per la Universitat Pompeu Fabra i aviat serà doctor en enginyeria de la medicina nuclear per la Universitat Politècnica de València. Avui treballa com a traductor en la branca editorial i ha col·laborat en diferents revistes de divulgació. També ha treballat com a intèrpret en conferències de naturalesa diversa, especialitzat en esdeveniments de l’àmbit científic. Exerceix també de corrector i d’editor i és membre d’ASETRAD. Les seves combinacions lingüístiques parteixen de l’anglès, l’alemany i el català cap al castellà.

About proTECT project

iniciativa en pro del acercamiento entre técnicos y traductores especializados y en busca de la calidad técnica y lingüística óptimas de la documentación que generan. Si quieres colaborar, puntual o habitualmente, ponte en contacto con nosotros en proTECTproject@ymail.com

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: