Diccionari anglès-espanyol sobre tecnologia nuclear.

per Vicente ABELLA. Traducció de Òscar A. ALEMANY.

Com a traductor provinent del camp nuclear, sempre em va fascinar que existís un diccionari anglès-espanyol sobre un àmbit tan exclusiu com la tecnologia nuclear, una eina que m’ha estalviat interminables cerques i terribles maldecaps. En canvi, el que avui em sedueix és que sigui accessible en obert i gratuïtament; cosa que indica l’àrdua feina altruista dels autors. El Diccionario inglés-español sobre Tecnología Nuclear va ser publicat per primer cop el 1998 pel Foro Nuclear i es va revisar i ampliar considerablement en la segona edició, del 2008, patrocinada per Tecnatom i el Foro Nuclear. Avui he tingut l’oportunitat d’entrevistar a l’Agustín Tanarro Onrubia, autor i fill de l’altre autor del diccionari, Agustín Tanarro Sanz, i de preguntar-li sobre la seva experiència en l’elaboració del glossari. Li he d’agrair la seva predisposició immediata a respondre les meves preguntes i l’amabilitat i el tracte proper.

Agustín, com va sorgir la idea d’elaborar un diccionari bilingüe de termes relacionats amb l’energia nuclear? A quines necessitats del sector responia?

Quan el meu pare —també professional del sector nuclear durant més de 35 anys al CIEMAT (antiga Junta d’Energia Nuclear), autor de diferents llibres tècnics i coautor del diccionari— es va jubilar el 1986, va rebre propostes per mantenir cert grau d’activitat i de relació amb el sector, tant impartint classes en diversos màsters i cursos de postgrau com col·laborant en la traducció de textos tècnics, principalment informes d’experiència operativa emesos per organitzacions internacionals com l’INPO i la WANO.

En aquells temps, jo estava acabant els estudis a l’Escola d’Industrials de Madrid i iniciava el camí professional a Tecnatom, on fa poc he fet 25 anys, i vaig començar a ajudar-lo amb la tasca de les traduccions fins a arribar a col·laborar-hi activament durant més de vint anys.

En la traducció de prop d’un miler d’aquests informes es van suggerir termes molt específics de l’argot de la tecnologia nuclear que no trobàvem en diccionaris tècnics i que sovint suposaven una tasca d’investigació recorrent a companys i coneguts experts en diferents camps. Amb l’objectiu de recollir els resultats d’aquestes investigacions, vam recopilar llistes de termes estranys que ens podien servir d’ajuda en la feina.

Quan aquestes llistes van aconseguir cert volum, ens vam plantejar que podrien ser útils per a bastanta gent relacionada amb les diferents branques de la tecnologia nuclear que sovint treballen amb documentació en anglès i, animats pels responsables del Foro Nuclear, vam partir d’aquestes llistes per completar la primera edició del diccionari, que es va publicar el 1998 de la mà del Foro Nuclear.

Després de la primera edició, al llarg de la meva activitat professional a Tecnatom i continuant amb feines de traducció, vam seguir recopilant termes i revisant els ja recollits, fet que va duplicar pràcticament el volum del llibre en la segona edició, patrocinada per Tecnatom i el Foro Nuclear i publicada el 2008, uns mesos abans de la defunció del meu pare.

Des de llavors, tot i que he abandonat la traducció i en solitari, encara recopilo els termes i definicions que trobo a la feina, per si en cap moment es plantegés la realització d’una nova edició.

Quins van ser els objectius inicials i a quin públic anava dirigit el diccionari bilingüe i monodireccional? Quins camps de l’energia nuclear forneix (reactors, protecció radiològica, medicina…)?

L’objectiu era aprofitar la nostra activitat per generar una obra de consulta que pogués ajudar el major número possible de persones relacionades amb el nostre camp professional. D’aquí que ens vam marcar l’objectiu, certament ambiciós, d’intentar cobrir dins del possible tots els camps relacionats amb la tecnologia nuclear i les disciplines afins per generar una obra el més completa possible. Evidentment, basant-nos en la nostra experiència professional, és inevitable que alguns àmbits es tractin amb més profunditat que d’altres.

També amb el mateix objectiu d’ajudar el major número de persones possible i de donar la major difusió al diccionari, vam decidir editar-lo a través del Foro Nuclear, que el va distribuir gratuïtament a tothom que el va sol·licitar i va fer possible la descàrrega de la versió en format pdf del llibre a través de la seva pàgina web (http://www.foronuclear.org/es/publicaciones-y-documentacion/publicaciones/diccionario-tecnologia-nuclear-ingles) quan es van esgotar les còpies en paper.

En relació amb la versió electrònica del llibre, voldria comentar que presenta l’avantatge addicional de la cerca inversa del termes (espanyol-anglès) aprofitant les capacitats de la cerca de l’editor d’Acrobat; fet que va contribuir a descartar la idea d’ampliar l’obra amb la versió espanyol-anglès, ja que no representava una capacitat addicional significativa per al lector de parla espanyola.

Com a especialista en la temàtica del diccionari i sense experiència (o formació) en el camp de la lingüística i de la terminologia, quins van ser els principals reptes a què et vas enfrontar durant el procés?

Perquè el llibre fos útil, en tot moment vam intentar que fos el més complet possible; en molts casos vam introduir explicacions dels termes més enllà de la simple traducció i vam prioritzar la claredat per sobre del rigor lingüístic. A diferència d’altres obres i productes similars —com els que es recullen en els glossaris de la Societat Nuclear Espanyola, del Consell de Seguretat Nuclear o de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica—, la idea del nostre diccionari era, com he dit, ser el més complet i pràctic possible per al professional o l’estudiant relacionat amb la tecnologia nuclear i en cap cas era servir de base de cap tipus de normativa o regulació tècnica, legislativa o lingüística.

Amb aquestes premisses, la falta de formació específica en el camp de la lingüística no va representar un obstacle important i, si ho podia ser, crec que les contínues revisions creuades del treball per part dels dos autors, les aportacions dels companys i, en última instància, la col·laboració de l’editor van conferir al llibre el grau de correcció suficient per complir l’objectiu indicat com a eina pràctica de consulta.

Què vas aprendre en aquella experiència i quins consells donaries per a futures elaboracions de diccionaris tècnics?

Tot i que no perseguíem el rigor extrem en les definicions i glosses, intentar mantenir una exactitud i un nivell tècnic adequats durant el desenvolupament va implicar aprofundir en molts àmbits relacionats amb el meu camp professional però que no hi pertanyen estrictament, fet que m’ha proporcionat una visió més àmplia dels múltiples aspectes i disciplines associats a la tecnologia nuclear.

D’altra banda, la nostra experiència indica que aquests tipus de treballs impliquen una tasca de recopilació i d’investigació continuada recollint termes al llarg de molts anys i no es poden plantejar, com a mínim amb els objectius exposats, com un treball intensiu en un període de temps limitat partint de zero.

Anuncios

About proTECT project

iniciativa en pro del acercamiento entre técnicos y traductores especializados y en busca de la calidad técnica y lingüística óptimas de la documentación que generan. Si quieres colaborar, puntual o habitualmente, ponte en contacto con nosotros en proTECTproject@ymail.com

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: