Teknologia nuklearrari buruzko ingelesa-gaztelania hiztegia.

Vicente ABELLA. Nagore PÉREZ.

Alor nuklearretik datorren itzultzailea naizen heinean, beti liluratu nau ingelesa-gaztelania hiztegi bat egoteak teknologia nuklearra bezain gai esklusiboari buruz, tresna horri esker bilaketa amaigabeak eta buruhauste izugarriak ekidin baititut.Hala ere, gaur egun gehien erakartzen nauena zera da: edukia irekia eta doakoa izateak, eta ondorioz, egileen lan eskergak eta altruistak.Foro Nuklearrak 1998an argitaratu zuen estreinakoz teknologia nuklearrari buruzko ingelesa-gaztelania hiztegia, eta sakon berrikusi eta zabaldu zuten 2008an kaleratutako bigarren edizioa egiteko, Tecnatomek eta Foro Nuklearrak babestuta.Gaur aukera izan dut Agustín Tanarro Onrubiari elkarrizketa egiteko. Hiztegiaren egile eta beste egile baten semea da, Agustín Tanarro Sanzena, eta glosarioa prestatzearen nondik norakoak galdetu ahal izan dizkiot.Hari eskertu behar diot nire galderei erantzuteko prestasuna, bai eta adeitasuna zein hurbiltasuna ere.Horra elkarrizketaren emaitza.

Agustín, nola sortu zen energia nuklearrarekin lotutako terminoen hiztegi elebiduna egiteko ideia?Sektorearen zein beharrizani erantzun zien?

Nire aita ere sektore nuklearreko profesionala izan zen, 35 urte baino luzeago aritu zen CIEMATen (Energia Nuklearraren garai bateko Batzordea). Zenbait liburu tekniko idatzi zituen eta hiztegiaren egileetako bat da. Erretiroa 1986an hartu zuen, eta nolabaiteko jarduera-mailari eusteko eta sektorearekin harremanetan jarraitzeko proposamen batzuk egin zizkioten, hain zuzen, master batzuetan eta graduondoko ikastaroetan eskolak emateko. Horrez gain, testu teknikoak itzultzen laguntzea ere proposatu zioten, batez ere INPO eta WANO bezalako nazioarteko erakundeen eragiketa-esperientzien txostenak.

Garai hartan, ikasketak amaitzen ari nintzen industria ingeniarien Madrilgo eskolan, eta ibilbide profesionalari ekin berri nion Tecnatomen (duela gutxi 25 urte egin ditut bertan). Itzulpen-lanekin laguntzen hasi nintzaion, eta azkenean, 20 urte baino gehiagoko kolaborazio aktiboa izan zen.

Mila bat txosten itzuli genituen, eta lan egin bitartean, teknologia nuklearraren “jargoiko” oso termino espezifikoak agertu ziren. Ez ohi genituen hiztegi teknikoetan topatzen, eta askotan ikerketa-lanak egin behar izan genituen hainbat eremutako lankide eta aditu ezagunengana joz. Ikerketa horien emaitzak biltzeko asmoz, “termino arraroen” zerrendak pilatu genituen, gure lanerako lagungarri suertatuko zirelakoan.

Zerrenda horien kopuru handi xamarra bildu genuenean, bururatu zitzaigun erabilgarri izan zitezkeela teknologia nuklearreko adarrekin lotutako pertsona ugarirentzat, askotan ingelesez idatzitako dokumentazioarekin lan egiten dutelako. Hala, Foro Nuklearreko arduradunek animatu gintuztenez, zerrendok abiapuntutzat hartu genituen eta hiztegiaren lehen edizioa osatzeari heldu genion. Foro Nuklearrak 1998an plazaratu zuen.

Liburuaren lehen edizioa argitaratu ondoren, Tecnatomeko jarduera profesionalarekin zein itzulpen-lanekin jarraituta, terminoak biltzen jarraitu genuen eta bildutakoak berrikusi genituen. Horren ondorioz, liburuaren bolumena ia-ia bikoiztu zen bigarren edizioan. Tecnatomek eta Foro Nuklearrak babestu zuten eta 2008an kaleratu, nire aita zendu baino hilabete batzuk lehenago.

Orduz geroztik, nahiz eta itzulpen-lanak baztertu ditudan, lanean aurkitzen ditudan terminoak eta definizioak biltzen jarraitzen dut nik bakarrik, noizbait edizio berria egiten bada.

Zein izan ziren hasierako xedeak eta nor ziren hiztegi elebidun eta noranzko bakarrekoaren hartzaileak? Energia nuklearraren zein eremu hartzen ditu bere gain (erreaktoreak, babes erradiologikoa, medikuntza…)?

Xedea zen gure jarduera baliatzea kontsulta-liburu bat egiteko, gure eremu profesionalarekin zerikusia duten ahalik eta pertsona gehienari laguntzeko erabilgarria. Hori dela eta, obra ahalik eta osatuena izan zedin, helburu handinahi xamarra finkatu genuen: teknologia nuklearrarekin eta antzeko diziplinekin lotutako alor guztiei erreparatzea, ahal zen neurrian. Bistan denez, gure eskarmentu profesionala oinarri hartuta, saihestezina da alor batzuk sakontasun handiagoz jorratzea.

Xede berarekin, hau da, ahalik eta pertsona gehienei laguntzeko eta hiztegia ahal zen gehiena hedatzeko asmoz, Foro Nuklearraren bitartez argitaratzea erabaki genuen. Eskatu zuten guztien artean doan banatu zuen, eta paperezko aleak agortu zirenean, web orriaren bidez pdf formatuan deskargatzeko aukera eman zuen (http://www.foronuclear.org/es/publicaciones-y-documentacion/publicaciones/diccionario-tecnologia-nuclear-ingles).

Liburuaren bertsio elektronikoaren harira, aipatu nahi dut abantaila gehigarri bat duela: Acrobat editoreak dituen bilaketa-aukerak baliatuta, terminoak alderantziz bila daitezke (gaztelania-ingelesa). Horrek ere eragina izan zuen gaztelania-ingelesa bertsioarekin obra ez handitzea erabakitzean, gaztelaniazko hiztunentzat ez delako aukera gehigarri handia.

Aintzat hartuta hiztegiaren gaian aditua zarela eta eskarmenturik (edo prestakuntzarik) ez duzula hizkuntzalaritza eta terminologia alorretan, zein izan ziren erronka nagusiak lana egin bitartean?

Liburua erabilgarria izate aldera, une oro saiatu ginen ahalik eta osatuena izan zedin; horretarako, terminoen itzulpenaz gainera, azalpenak ere sartu genituen kasu askotan, eta argitasunari eman genion lehentasuna, hizkuntza zorroztasunaren aurrean. Antzeko beste obra eta produktu batzuk ez bezala, adibidez, Espainiako Sozietate Nuklearraren, Segurtasun Nuklearreko Kontseiluaren edota Energia Atomikoaren Nazioarteko Agentziaren glosarioetan jasota daudenak ez bezala, gure hiztegiaren xedea zen, aipatu dudan moduan, ahalik eta osatuena eta erabilgarriena izatea teknologia nuklearrarekin lotutako profesional edo ikasleentzat. Hartara, helburua ez zen, inola ere, araudi edo erregulazio baten oinarri gisa erabiltzea maila tekniko, legislatibo edo linguistikoan.

Premisa horiek gogoan, hizkuntzalaritzan prestakuntza zehatza ez izatea ez zen oztopo handia izan, eta edonola ere, bi egileek lana elkarri etengabe berrikusteak, lankideen ekarpenek, eta azkenik, editorearen laguntzak zuzentasun-maila nahikoa eman zioten liburuari, helburua kontsultarako tresna praktikoa izatea den heinean.

Zer ikasi zenuen esperientzia horren bidez eta zein aholku emango zenuke hiztegi teknikoak etorkizunean prestatzeko?

Definizioetan eta glosetan muturreko zorroztasuna bilatzen ez bagenuen ere, nire eremu profesionalarekin lotuta dauden baina hertsiki eremu horretakoak ez diren arlo ugaritan sakondu behar izan nuen zehaztasun eta maila tekniko egokiei eusteko; horren ondorioz, ikuspegi zabalagoa dut teknologia nuklearrarekin harremana duten askotariko alderdi eta diziplinen inguruan.

Beste alde batetik, gure eskarmentuari erreparatuta, horrelako eginkizunek etengabeko bilaketa- eta ikerketa-lana eskatzen dute, terminoak urte luzeetan biltzen dira, eta ezin da, adierazitako helburuekin behintzat, epe jakin baterako lan intentsibo gisa planteatu, hutsetik hasita.

Diccionari anglès-espanyol sobre tecnologia nuclear.

per Vicente ABELLA. Traducció de Òscar A. ALEMANY.

Com a traductor provinent del camp nuclear, sempre em va fascinar que existís un diccionari anglès-espanyol sobre un àmbit tan exclusiu com la tecnologia nuclear, una eina que m’ha estalviat interminables cerques i terribles maldecaps. En canvi, el que avui em sedueix és que sigui accessible en obert i gratuïtament; cosa que indica l’àrdua feina altruista dels autors. El Diccionario inglés-español sobre Tecnología Nuclear va ser publicat per primer cop el 1998 pel Foro Nuclear i es va revisar i ampliar considerablement en la segona edició, del 2008, patrocinada per Tecnatom i el Foro Nuclear. Avui he tingut l’oportunitat d’entrevistar a l’Agustín Tanarro Onrubia, autor i fill de l’altre autor del diccionari, Agustín Tanarro Sanz, i de preguntar-li sobre la seva experiència en l’elaboració del glossari. Li he d’agrair la seva predisposició immediata a respondre les meves preguntes i l’amabilitat i el tracte proper.

Agustín, com va sorgir la idea d’elaborar un diccionari bilingüe de termes relacionats amb l’energia nuclear? A quines necessitats del sector responia?

Quan el meu pare —també professional del sector nuclear durant més de 35 anys al CIEMAT (antiga Junta d’Energia Nuclear), autor de diferents llibres tècnics i coautor del diccionari— es va jubilar el 1986, va rebre propostes per mantenir cert grau d’activitat i de relació amb el sector, tant impartint classes en diversos màsters i cursos de postgrau com col·laborant en la traducció de textos tècnics, principalment informes d’experiència operativa emesos per organitzacions internacionals com l’INPO i la WANO.

En aquells temps, jo estava acabant els estudis a l’Escola d’Industrials de Madrid i iniciava el camí professional a Tecnatom, on fa poc he fet 25 anys, i vaig començar a ajudar-lo amb la tasca de les traduccions fins a arribar a col·laborar-hi activament durant més de vint anys.

En la traducció de prop d’un miler d’aquests informes es van suggerir termes molt específics de l’argot de la tecnologia nuclear que no trobàvem en diccionaris tècnics i que sovint suposaven una tasca d’investigació recorrent a companys i coneguts experts en diferents camps. Amb l’objectiu de recollir els resultats d’aquestes investigacions, vam recopilar llistes de termes estranys que ens podien servir d’ajuda en la feina.

Quan aquestes llistes van aconseguir cert volum, ens vam plantejar que podrien ser útils per a bastanta gent relacionada amb les diferents branques de la tecnologia nuclear que sovint treballen amb documentació en anglès i, animats pels responsables del Foro Nuclear, vam partir d’aquestes llistes per completar la primera edició del diccionari, que es va publicar el 1998 de la mà del Foro Nuclear.

Després de la primera edició, al llarg de la meva activitat professional a Tecnatom i continuant amb feines de traducció, vam seguir recopilant termes i revisant els ja recollits, fet que va duplicar pràcticament el volum del llibre en la segona edició, patrocinada per Tecnatom i el Foro Nuclear i publicada el 2008, uns mesos abans de la defunció del meu pare.

Des de llavors, tot i que he abandonat la traducció i en solitari, encara recopilo els termes i definicions que trobo a la feina, per si en cap moment es plantegés la realització d’una nova edició.

Quins van ser els objectius inicials i a quin públic anava dirigit el diccionari bilingüe i monodireccional? Quins camps de l’energia nuclear forneix (reactors, protecció radiològica, medicina…)?

L’objectiu era aprofitar la nostra activitat per generar una obra de consulta que pogués ajudar el major número possible de persones relacionades amb el nostre camp professional. D’aquí que ens vam marcar l’objectiu, certament ambiciós, d’intentar cobrir dins del possible tots els camps relacionats amb la tecnologia nuclear i les disciplines afins per generar una obra el més completa possible. Evidentment, basant-nos en la nostra experiència professional, és inevitable que alguns àmbits es tractin amb més profunditat que d’altres.

També amb el mateix objectiu d’ajudar el major número de persones possible i de donar la major difusió al diccionari, vam decidir editar-lo a través del Foro Nuclear, que el va distribuir gratuïtament a tothom que el va sol·licitar i va fer possible la descàrrega de la versió en format pdf del llibre a través de la seva pàgina web (http://www.foronuclear.org/es/publicaciones-y-documentacion/publicaciones/diccionario-tecnologia-nuclear-ingles) quan es van esgotar les còpies en paper.

En relació amb la versió electrònica del llibre, voldria comentar que presenta l’avantatge addicional de la cerca inversa del termes (espanyol-anglès) aprofitant les capacitats de la cerca de l’editor d’Acrobat; fet que va contribuir a descartar la idea d’ampliar l’obra amb la versió espanyol-anglès, ja que no representava una capacitat addicional significativa per al lector de parla espanyola.

Com a especialista en la temàtica del diccionari i sense experiència (o formació) en el camp de la lingüística i de la terminologia, quins van ser els principals reptes a què et vas enfrontar durant el procés?

Perquè el llibre fos útil, en tot moment vam intentar que fos el més complet possible; en molts casos vam introduir explicacions dels termes més enllà de la simple traducció i vam prioritzar la claredat per sobre del rigor lingüístic. A diferència d’altres obres i productes similars —com els que es recullen en els glossaris de la Societat Nuclear Espanyola, del Consell de Seguretat Nuclear o de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica—, la idea del nostre diccionari era, com he dit, ser el més complet i pràctic possible per al professional o l’estudiant relacionat amb la tecnologia nuclear i en cap cas era servir de base de cap tipus de normativa o regulació tècnica, legislativa o lingüística.

Amb aquestes premisses, la falta de formació específica en el camp de la lingüística no va representar un obstacle important i, si ho podia ser, crec que les contínues revisions creuades del treball per part dels dos autors, les aportacions dels companys i, en última instància, la col·laboració de l’editor van conferir al llibre el grau de correcció suficient per complir l’objectiu indicat com a eina pràctica de consulta.

Què vas aprendre en aquella experiència i quins consells donaries per a futures elaboracions de diccionaris tècnics?

Tot i que no perseguíem el rigor extrem en les definicions i glosses, intentar mantenir una exactitud i un nivell tècnic adequats durant el desenvolupament va implicar aprofundir en molts àmbits relacionats amb el meu camp professional però que no hi pertanyen estrictament, fet que m’ha proporcionat una visió més àmplia dels múltiples aspectes i disciplines associats a la tecnologia nuclear.

D’altra banda, la nostra experiència indica que aquests tipus de treballs impliquen una tasca de recopilació i d’investigació continuada recollint termes al llarg de molts anys i no es poden plantejar, com a mínim amb els objectius exposats, com un treball intensiu en un període de temps limitat partint de zero.

Para todos los gustos: Antwerp, el Parlamento Europeo o el Candy Crush

por Graciela FONDO.

¡Hola a todos! Luego de mis merecidas vacaciones, y un poquitín demorada (os pido disculpas por ello), aquí estoy nuevamente con información de este y del otro lado del charco. Aquí vamos:

logo_aempsLo primero a comentaros es que la Agencia Española de Medicamentos (AEMPS) ha convocado 12 becas de formación de cuatro años para médicos, farmacéuticos, biólogos, químicos, ingenieros industriales e ingenieros informáticos.

En el proceso de selección se evaluará tanto la formación académica, como el expediente y la formación posgrado de los candidatos. Además se tendrá en cuenta el conocimiento de idiomas, la experiencia laboral, las publicaciones y la participación en congresos y jornadas.

Las becas se pueden solicitar hasta hoy mismo 9 de abril de 2014 así que daos prisa ;-).

Convocatoria: http://www.boe.es/boe/dias/2014/03/20/pdfs/BOE-A-2014-2979.pdf

Inscripción: http://www.aemps.gob.es/laAEMPS/becas/home.htm

_________________

logoEmpresaTambién comentaros acerca del Programa de becas para profesores lectores en Universidades Portuguesas con el patrocinio anual de la Fundación Ramón Areces. Para ello, es necesario que los  candidatos posean la nacionalidad española y tengan una licenciatura, máster o doctorado del área de Filología Hispánica, obtenido en una Universidad Española en el año 2007 o siguientes y no haber sido seleccionado anteriormente en este programa.

Tenéis tiempo hasta mañana 10 de abril de 2014.

Detalles aquí: http://www.mecd.gob.es/portugal/convocatorias-programas/convocatorias-portugal/corte-ingles.html

_________________

index_r1_c1Tal vez alguno de nuestros lectores viva en América Latina o esté considerando irse allí a probar suerte. Pues veréis, la Facultad Universidad del Valle (Colombia) ofrece varios puestos en la Facultad de Ciencias Naturales y Exactas, la Facultad de Humanidades, la Facultad de Salud, la Facultad de Ingeniería, la Facultad de Artes Integradas y el Instituto de Psicología.

El plazo para todos ellos finaliza pasado mañana 11 de abril de 2014.

Para interiorizaros, visitad la página y veréis las diferentes ofertas: http://viceacademica.univalle.edu.co//convocatoria_docente/2014/index.php

_________________

escudo-galicia-180-299¿Os gustaría ejercer como profesores de enseñanza secundaria? La Xunta de Galicia ha convocado el concurso-oposición para cubrir 117 plazas en el cuerpo de profesores de enseñanza secundaria, en las especialidades de Geografía e Historia, Matemáticas, Biología y Geología, Inglés y Administración de Empresas.

El plazo de inscripción finaliza el próximo 15 de abril de 2014.

Aquí podéis informaros sobre la convocatoria: http://www.xunta.es/dog/Publicados/2014/20140326/AnuncioG0164-180314-0002_es.html

Y aquí podéis hacer vuestra inscripción: https://www.edu.xunta.es/oposicions/

_________________

SatelliteY siguiendo con las becas, deciros que la Fundación Mutua Madrileña acaba de lanzar la IX Convocatoria de becas de ampliación de estudios en el extranjero. Son 40 becas de posgrado, ya sean másters o doctorados.

Los aspirantes deben ser hijos de mutualistas con una antigüedad de al menos 20 años y dominar el idioma o idiomas en los que vayan a desarrollarse los estudios de posgrado.

El plazo de solicitud comienza el 17 de marzo y finalizará el próximo 24 de abril de 2014.

Aquí podéis ver las bases y la documentación a presentar: http://www.fundacionmutua.es/Detalle-Noticia.html&cid=1391810003169

 _________________

logoLa Universidad de Antwerp ofrece un puesto de Spanish Lecturer a tiempo completo. Se pide tener un doctorado en Lingüística Española.

El plazo acaba el 27 de abril de 2014.

Podéis ver los detalles de la convocatoria y la forma de presentación de solicitudes aquí: https://www.uantwerp.be/en/jobs/vacancies/ap/2014zapfdtlkex038/

_________________

imagesEl Parlamento Europeo ha abierto el primer plazo de inscripción para su convocatoria anual de becas de prácticas Robert Schuman. Gracias a estas becas, titulados universitarios en general y periodistas en particular, podrán realizar prácticas en instituciones europeas.

En esta primera convocatoria, se recogerán solicitudes hasta el próximo 15 de mayo de 2014.

Aquí podéis completar el formulario de solicitud (en inglés, alemán y francés): http://www.europarl.europa.eu/aboutparliament/es/007cecd1cc/Periodos-de-pr%C3%A1cticas.html

_________________

logo (1) ¿Hay entre nuestros lectores algún interesado en estancias de investigación en el Museo de Arte Reina Sofía de Madrid?

Pues la Conferencia de Rectores de las Universidades Públicas de Madrid (CRUMA) ha hecho pública la tercera convocatoria de las estancias de investigación previstas en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en 2013-2014. El período será del 1 de octubre de 2013 al 1 de octubre del 2014, correspondiendo una de ellas a investigaciones y estancias en alguna institución de América Latina acordada con el investigador.

El plazo de presentación de solicitudes finalizará el próximo 30 de junio de 2014.

Aquí podéis descargaros la convocatoria y el impreso de solicitud: http://www.museoreinasofia.es/pedagogias/centro-estudios/residencias-investigacion

________________

descarga¿Os apasionan los juegos como el Candy Crush Saga y Farm Heroes Saga? Pues, sabed que en la página web de la compañía King, su desarrolladora, tenéis ofertas para trabajar en Barcelona, Berlín, Londres, Malmo, Malta, Rumania, San Francisco, Seúl y Estocolmo.

Esta es la página: http://about.king.com/jobs/open-positions

_________________

Es todo. Nos vemos pronto con más 🙂

Dos técnicos que aman a tradución.

Escrito por Vicente ABELLA. Tradución: Lucía ÁLVAREZ

Ao meu ver a idea de crear un espazo de entradas nas que se conten historias de tradutores provenientes de ou especializados no campo científico técnico é moi acertada, pois, quizais por deformación da miña carreira previa de investigador en radiofísica, son dos que pensa que a vida non se pode abranguer a partir de leis ríxidas, senón máis ben debe aproximarse con experiencias mínimas individuais. No seu ensaio De la traducción, Alfonso Reyes, renegaba das teorías tradutolóxicas máis inflexíbeis e apostaba por un “corpus” que recollese experiencias de tradutores e servise de lanterna para futuros profesionais da tradución. Ocórreseme tamén que unha experiencia similar neste espazo podería servir para comprender un pouco mellor ou de forma máis xeral qué é isto de ser tradutor e, sobre todo, para aprender a valorar na súa xusta medida a nosa profesión, tan maltratada ás veces (hai uns días lin un artigo dun twitteiro, de cuxo nome prefiro non acordarme, quen difundía un emprego de tradución da seguinte maneira e cito textualmente: “¿Entiendes ingles y hablas español? Entonces ya tienes trabajo”, o acento tamén falta no orixinal).

Procedo, entón, a contarvos a miña historia. Aos dezaoito anos, por vontades axenas que non veñen agora mesmo ao caso, entrei na Escola Técnica Superior de Enxeñeiros Industriais convencido de que a miña pronta inclinación pola literatura non era unha posibilidade profesional e que a física, pese ao seu atractivo teórico, tampouco sería de gran axuda para labrarme unha vida. Deste xeito, trampeando, conseguín rematar a carreira de Enxeñaría Química e entrar becado no departamento de Enxeñaría Química e Nuclear para, por fin, levar a cabo algo un pouco menos técnico: un doutorado en física de partículas aplicada á radioterapia. Comecei a escribir algún que outro artigo no campo que investigaba e, como as revistas científicas publícanse case todas en inglés, asignáronme dentro do meu grupo de investigacion a tarefa de redactar ou correxir artigos (o meu inglés era bastante bo xa que vivira de novo nos Estados Unidos). Tanto era así, con isto tiro, conscientemente, pedras sobre o meu propio tellado, que cheguei a sospeitar que algún compañeiro me incluira como coautor nos seus artigos únicamente para que os redactase na lingua vehicular da ciencia, pois as correccións e os comentarios lingüísticos que as revistas facían dos borradores que enviábamos podían invitar a máis dun a un suicidio profesional (intúo que a xa recoñecida fama do pésimo nivel de inglés dos españois contribuía a que se ensañasen con nós). Por outra parte, o doutorado, grazas á beca remunerada e á flexibilidade de horario permitíame levar a cabo outras actividades de forma paralela, así que, tras un par de fatídicas tentativas con clases de tango e de salsa, aventureime a estudar a licenciatura de Tradución e Interpretación coa que apouvigaría as miñas inquedanzas lingüísticas e literarias e perfeccionaría o meu nivel de redacción en inglés. Pero, a porca saiume capada, posto que a carreira encantoume e nela descubrín, feliz do meu serodio achado, o que terminei por chamar a miña verdadeira vocación. Así, fun deixando cada vez máis de lado o curso da miña tese doutoral e profundizando en formarme como tradutor e intérprete: primeiro emigrei a Heidelberg en calidade de erasmus e despois a Barcelona para estudar un máster en tradución literaria. Ao malfadado doutorado abandoneino durante aqueles dous anos de dedicación exclusiva á tradución para retomalo máis adiante e, por fin, entregar a tese ao tribunal avaliador non hai moito tempo.

A día de hoxe podería dicir que me considero un tradutor e que me dedico de xeito case exclusivo á tradución editorial e á interpretación. Non renego do meu pasado científico senón, moi ao contrario, gozo enormemente dos meus coñecementos e habilidades no campo, aínda que dunha maneira menos “técnica”, cando non por puro ocio. Se ben non é o que máis fago, traducín numerosos artigos científicos do mundo académico. As miñas publicacións en revistas científicas e algunha que outra batalla cos seus editores, serviume, principalmente, de marca de calidade. O meu obxectivo na actualidade nesta liña é mudarme á esfera da divulgación, colaborando como tradutor ou redactor en revistas ou editoriais non especializadas, faena coa que sei que desfruto coma un meniño. Apaixóname a divulgación en calquera ámbito e paréceme a tarefa máis complexa: sintetizar conceptos e empregar a linguaxe “narrativa” para ligalos cun público non especialista non é un prato sinxelo de elaborar, cómpre de dedicación e, sobre todo, de gozo.

Cando un profundiza nun campo técnico ou científico tanto como ao estudar unha carreira, entende que non debe trivializarse ningunha actividade relacionada con este, por moi tanxencial que aparente. Todo ámbito de especialización ten un vocabulario e unha gramática que non necesariamente coñece equivalente noutro idioma. Por esta razón, calquera de nós, tradutores ou intérpretes, que proveña doutro campo, sexa científico, técnico, de dereito ou de calquera outro, debe sentirse privilexiado de poder ofrecer un servizo tan especializado e, ademais, apostar polo seu futuro recoñecemento..

Foto Vicente AbellaVicente Abella é licenciado en Tradución e Interpretación pola Universitat de València, pola que cursou unha estancia erasmus na Karls-Ruprecht Universität de Heidelberg, conta cun máster en Literatura Comparada e Tradución Literaria pola Universitat Pompeu Fabra e, en breve, será doutor en Enxeñaría de Medicina Nuclear pola Universitat Politècnica de València. Hoxe en día traballa como tradutor na rama editorial e xa colaborou en distintas revistas de divulgación. Tamén traballou como intérprete en conferencias de moi diversa índole, especializándose en eventos do campo científico. Ademais, exerce de corrector e editor e é membro de ASETRAD. As súas combinacións lingüísticas van do inglés, alemán e catalán cara o castelán.

Itzulpengintza maite duten profesional teknikoak.

Vicente ABELLA. Nagore PÉREZ.

Oso egokia iruditzen zait gune bat sortzea arlo zientifiko-teknikotik datozen edo arlo horretan espezializatuta dauden itzultzaileen nondik norakoak kontatzeko. Izan ere, agian arrazoia da aurretik erradiofisikan ikertzaile karrera egin dudala, baina uste dut bizitzari ezin zaiola heldu lege zurrunetik abiatuta; aldiz, norbanakoen gutxieneko esperientzien bidez hurbildu beharra dago. De la traducción saiakeran, Alfonso Reyesek uko egiten die itzulpen teoria zorrotzenei, eta itzultzaileen esperientziek osatutako “corpus” baten alde egiten du, etorkizuneko itzultzaileei bidea argiztatzeko. Otu zait gune honetan antzeko esperientzia bat sortzea baliagarri suerta daitekeela itzultzaile izatea zer den hobeto eta oro har ulertzeko; eta batez ere, gure ogibidea dagokion heinean baloratzen ikasteko, zenbaitetan ez baitzaio balioa aitortzen (duela zenbait egun, gogoratu nahi ez dudan twitterlari baten iragarkia irakurri nuen, eta hauxe zioen, hitzez hitz, itzulpen-lanpostu bat hedatzeko: “¿Entiendes ingles y hablas español ? Entonces ya tienes trabajo”[1] –jatorrizkoan ere ez zegoen tiletik–).

Ekingo diot, bada, nire istorioa kontatzeari. Hemezortzi urte nituelarik, harira ez datozen kontuak direla eta, Industria Ingeniarien Goi-mailako Eskola Teknikora sartu nintzen, ziur nengoelako literaturarako nuen joera goiztiarra ez zela behar bezalako aukera profesionala, eta fisika teorikoki erakargarria bazen ere, ez litzateke oso lagungarria bizitza lantzeko. Beraz, Ingeniaritza Kimikoa bukatzen lortu nuen hala moduz, eta Ingeniaritza Kimiko eta Nuklearra Sailean sartu nintzen beka batekin, hain teknikoa ez zen zerbait egiteko, behingoz: doktoregoa erradioterapiari aplikatutako partikulen fisikari buruz. Horrelaxe hasi nintzen artikuluren bat idazten ikertzen nenbilen eremuan, eta aldizkari zientifiko ia guztiak ingelesez argitaratzen direnez, artikuluak idatzi edo zuzentzeko zeregina suertatu zitzaidan nire ikerketa taldean (ingeles maila ona neukan oso gaztetan Estatu Batuetan bizi izan naizelako). Hala izanik, eta jakin badakit hau esanda neure buruari harrika ematen diodala, susmoa ere banuen ikerketa kide batzuek euren artikuluetan egilekide gisa sartu nindutela zientziako komunikazio-hizkuntzan idatz nitzan, bidaltzen genituen zirriborroei buruz aldizkariek egiten zituzten hizkuntza-zuzenketek eta -oharrek baten bat suizidio profesionalera eraman baitzezaketen (irudipena dut espainiarrek ingeles maila ezin okerragoa dutelako ospeak gurekin bereziki luzatzen laguntzen zuela). Bestetik, beka bat neukanez eta ordutegia malgua zenez, doktoregoaz gain beste jarduera batzuk egin nitzake; hortaz, tango eta saltsa eskoletan porrot egin ostean, Itzulpengintza eta Interpretazioa lizentzia ikasteari ekin nion, nire hizkuntza jakin-nahia baretu eta ingelesez idazteko maila hobetzeko. Baina kukuak oker jo zidan: karrerak harritu egin ninduen, eta zoriontsu berandu jabetu izanagatik ere, azkenean nire bokazio handia deitzen dudana deskubritu nuen. Hala, doktorego tesia bazterrean utzi nuen gutxika, eta itzultzaile eta interprete gisa prestatzeko ahalegin gero eta handiagoak egin nituen: lehenbizi, Heidelbergera emigratu nuen Erasmus ikasle gisa, eta gerora, Bartzelonara joan nintzen literatur itzulpenaren inguruko master bat egitera. Itzulpengintzari erabat heldu nion bi urte horietan, eta zorigaiztoko doktoregoa baztertu egin nuen; hala ere, aurrerago berriz ekin nion, eta tesia duela oso gutxi eman diot epaimahai ebaluatzaileari, behingoz.

Bat-batean esanda, gaur egun itzultzailetzat dut neure burua, eta ia-ia argitalpen-itzulpenak eta interpretazioak besterik ez dut egiten. Ez diot uko egiten nire iragan zientifikoari; aitzitik, eremu horretan ditudan ezagutzez eta trebetasunez biziki gozatzen dut, baina gozatzeko era ez da hain “teknikoa”, eta sarritan aisiagatik baino ez da. Ez da gehien egiten dudana, baina arlo akademikoko artikulu zientifiko ugari itzuli ditut. Horretarako, aldizkari zientifikoetan eginiko argitalpenek eta editoreekin izandako borrokek kalitatea bereizteko balio izan didate, nagusiki. Ildo horretan, gaur egun dudan helburua dibulgazioaren arlora jotzea da, eta espezializatu gabeko aldizkari edo argitaletxeetan kolaborazioak egitea itzultzaile edo idazle gisa; izan ere, badakit primeran pasatzen dudala lan hori egiten. Dibulgazioaren zale amorratua naiz, arloa edozein dela ere, eta zereginik konplexuena dela uste dut: ez da erraza kontzeptuak sintetizatzea eta hizkera “narratiboa” erabiltzea adituak ez diren irakurleei helarazteko, eta dedikazioa exijitzen du, baina batez ere, gozatzea.

Eremu tekniko edo zientifiko batean karrera bat ikastean bezainbeste sakontzen baduzu, jabetzen zara okerra dela horrekin lotutako edozein jarduera arinki egitea, nahiz eta itxuraz albo-kontuak direla irudi dezakeen. Espezializazio arlo orok berezko hiztegia eta gramatika ditu, eta ez du zertan baliokiderik izan beste hizkuntza batean. Horregatik, gutako edozeinek, beste eremu batetik datozen itzultzaile eta interpreteek, eremua zientifikoa, teknikoa, zuzenbidekoa edo besterik izanda, pribilegiatua dela sentitu behar du, oso zerbitzu espezializatua eskaini dezakeelako eta gerora aitortzearen alde egin dezakeelako.

 

Foto Vicente AbellaVicente Abella Itzulpengintza eta Interpretazioan lizentziaduna da (Universitat de València). Horren bitartez, Eramus egonaldia egin zuen Ruprecht-Karls-Universität Heidelbergen, “Literatura Comparada y Traducción Literaria” masterra egin zuen Universitat Pompeu Fabran, eta laster medikuntza nuklearreko ingeniaritzan doktore izango da, Universitat Politècnica de Valènciaren bidez. Gaur egun, argitalpen munduko itzultzailea da, eta kolaborazioak egin ditu dibulgazioko hainbat aldizkaritan. Halaber, interprete lanak egin ditu zenbait biltzarretan, eta eremu zientifikoko ekitaldietan espezializatu da. Gainera, zuzentzaile eta editore lanak ere egiten ditu, eta ASETRADeko kide da. Ingelesa, alemana eta katalana ditu jatorrizko hizkuntzak, eta bere xede hizkuntza gaztelania da.


[1] Itzultzailearen oharra: “Ingelesa ulertzen duzu eta gaztelaniaz badakizu? Hala bada, baduzu lanpostua”.

Sobre els tècnics que estimen la traducció.

per Vicente ABELLA. Traducció: Òscar A. ALEMANY

La idea de crear un espai per a entrades en què s’expliquin històries de traductors especialitzats o que vénen del camp cientificotècnic em sembla encertadíssima, ja que, potser per deformació de la meva carrera prèvia d’investigador en radiofísica, sóc dels que creuen que la vida no es pot enfocar amb lleis rígides, sinó que més aviat ens hi hem d’aproximar amb experiències mínimes individuals. En l’assaig De la traducción, Alfonso Reyes renegava de les teories traductològiques més inflexibles i apostava per un «corpus» d’experiències de traductors que servís de llanterna per als traductors que han de venir. Se m’acut que una experiència similar en aquest espai podria servir també per comprendre una mica millor i de manera més general què és això de ser traductor i, sobretot, per aprendre a valorar com es mereix la nostra professió, tan maltractada de vegades (fa uns dies vaig llegir l’anunci d’un usuari de Twitter, el nom del qual prefereixo no recordar, que difonia una oferta de treball de traducció així, textualment: «¿Entiendes inges y hablas español ? Entonces ya tienes trabajo» —sense accent també en l’original).

Passo, doncs, a explicar la meva història. Als divuit anys, i per voluntat alienes que ara no toquen, vaig entrar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials convençut que la meva inclinació primerenca per la literatura no era una possibilitat professional i que la física, tot i el seu atractiu teòric, tampoc no seria de gran ajuda per construir-me una vida. Així, trampejant, vaig aconseguir acabar la carrera d’Enginyeria Química i entrar becat al Departament d’Enginyeria Química i Nuclear per, a la fi, fer quelcom un xic menys tècnic: un doctorat en física de partícules aplicada a la radioteràpia. Així vaig començar a escriure alguns articles en el camp que investigava i, com que quasi totes les revistes científiques es publiquen en anglès, al meu grup de recerca em van assignar la tasca de redactar o corregir els articles (el meu anglès era bo perquè havia viscut de jovenet als Estats Units). Tant era així, i amb això tiro pedres al meu terrat conscientment, que vaig arribar a sospitar que algun col·lega m’havia inclòs com a coautor en els articles només perquè el redactés en la llengua vehicular de la ciència, ja que les correccions i comentaris lingüístics que les revisten feien dels esborranys que enviàvem podien arribar a invitar a més d’un al suïcidi professional (intueixo que l’arxiconeguda fama de l’anglès pèssim dels espanyols contribuïa que s’esplaiessin especialment amb nosaltres). D’altra banda, el doctorat, per la beca remunerada i la flexibilitat d’horaris, em permetia dedicar-me a activitats paral·leles. Així doncs, després d’un parell d’intents fatídics amb classes de tango i de salsa, em vaig aventurar a estudiar la llicenciatura de Traducció i Interpretació amb què calmaria les inquietuds lingüístiques i literàries i perfeccionaria el meu nivell de redacció en anglès. Em va sortir el tret per la culata, ja que la carrera em va meravellar i hi vaig descobrir, feliç de la troballa tardana, el que al final anomeno la meva gran vocació. Així vaig deixar cada cop més de banda el curs de la tesi doctoral i em vaig dedicar més i més a formar-me com a traductor i intèrpret: vaig emigrar primer a Heidelberg en qualitat d’erasmus i després a Barcelona per estudiar un màster en traducció literària. Vaig abandonar el doctorat infortunat durant aquells dos anys de dedicació exclusiva a la traducció per reprendre’l després i, finalment, lliurar la tesi al tribunal avaluador fa ben poc.

Avui em defineixo, d’entrada, com a traductor i em dedico quasi exclusivament a la traducció editorial i a la interpretació. No renego del meu passat científic; al contrari, gaudeixo enormement dels meus coneixements i habilitats en el camp, tot i que d’una manera menys tècnica, fins i tot en l’oci. Si bé no és el que més faig, he traduït nombrosos articles científics acadèmics. Les meves publicacions en revistes científiques i alguna batalleta amb els editors m’han servit, principalment, per establir un llistó de qualitat. El meu objectiu actual en aquesta línia és mudar-me a l’esfera de la divulgació col·laborant com a traductor o redactor en revistes o editorials no especialitzades, feina amb què sé que m’ho passo pipa. M’apassiona la divulgació en qualsevol àmbit  em sembla la tasca més complexa: sintetitzar conceptes i emprar el llenguatge narratiu per vehicular-los a un públic no especialista no és pas senzill i exigeix dedicació i, sobretot, gaudi.

Quan un aprofundeix en un camp tècnic o científic tant com estudiar una carrera, entén que no s’ha de trivialitzar cap activitat que hi estigui relacionada, per molt tangencial que sembli. Tot àmbit d’especialització té un vocabulari i una gramàtica que no necessàriament tenen equivalents en altres idiomes. Per això qualsevol de nosaltres, traductors i intèrprets, que vingui d’un altre camp, ja sigui científic, tècnic, de dret o qualsevol altre, s’ha de sentir privilegiat de poder oferir un servei tan especialitzat i apostar pel seu futur reconeixement.

Foto Vicente AbellaVicente Abella és llicenciat en Traducció i Interpretació per la Universitat de València, amb una estada Erasmus a la Universitat Karls-Ruprecht de Heidelberg, té un màster en Literatura Comparada i Traducció Literària per la Universitat Pompeu Fabra i aviat serà doctor en enginyeria de la medicina nuclear per la Universitat Politècnica de València. Avui treballa com a traductor en la branca editorial i ha col·laborat en diferents revistes de divulgació. També ha treballat com a intèrpret en conferències de naturalesa diversa, especialitzat en esdeveniments de l’àmbit científic. Exerceix també de corrector i d’editor i és membre d’ASETRAD. Les seves combinacions lingüístiques parteixen de l’anglès, l’alemany i el català cap al castellà.

Des techniciens qui aiment la traduction.

par Vicente ABELLA. Traduction: Martine JOULIA

L’idée de créer un espace pour des entrées consacrées à des histoires de traducteurs issus de ou spécialisés dans le domaine scientifique et technique me paraît tout à fait judicieuse. En effet, déformé peut-être par ma carrière préalable de chercheur en radio-physique, je suis de ceux qui pensent que la vie doit être envisagée, non pas selon des lois rigides, mais à partir de petites expériences individuelles. Dans son essai intitulé De la traduction, Alfonso Reyes rejette les théories traductologiques les plus inflexibles et mise sur  un « corpus » d’expériences de traducteurs qui fasse office de phare pour les professionnels à venir. Il m’apparaît qu’une expérience similaire pourrait, ici, aider à comprendre un petit peu mieux et de manière plus générale ce que signifie d’être traducteur et, surtout, à apprécier à sa juste valeur notre profession, si maltraitée parfois (j’ai lu il y a quelques jours l’annonce d’un twitteur, dont je préfère oublier le nom, qui proposait un emploi de traduction de la manière suivante, je cite : « Tu comprends l’anglais et tu parles espagnol ? Alors tu as trouve du travail » –l’accent manque aussi dans l’original–).

Donc, voici mon histoire. À dix-huit ans, pour des raisons indépendantes de ma volonté  qui n’ont rien à voir avec mon propos, j’ai intégré l’École technique supérieure d’ingénieurs industriels, convaincu que mon penchant précoce pour la littérature n’était pas un débouché professionnel et que la physique, en dépit de son attrait théorique, ne serait pas non plus d’une grande aide pour me forger un avenir. Aussi, ayant réussi tant bien que mal à terminer mes études d’ingénieur chimiste, je suis entré en qualité de boursier au Département d’ingénierie chimique et nucléaire, pour entreprendre enfin quelque chose d’un peu moins technique : un doctorat de physique des particules appliquée à la radiothérapie. C’est ainsi que j’ai commencé à écrire de temps en temps un article sur mon domaine de recherche et que, les revues scientifiques étant presque toutes publiées en anglais, mon groupe de recherche m’a chargé de rédiger ou de corriger les articles (mon anglais était bon car j’avais vécu aux États-Unis dès ma tendre enfance). C’était si vrai, et là, j’en suis conscient, je jette des pierres dans mon propre jardin, que j’en vins à me demander si un confrère ne m’avait pas inclus en qualité de coauteur de ses articles uniquement pour que je les rédige dans la langue vernaculaire des sciences, car les corrections et les commentaires linguistiques que les revues renvoyaient au sujet des brouillons que nous leur adressions auraient pu en conduire plus d’un au suicide professionnel (j’imagine que l’anglais médiocre dont on a l’habitude de taxer les Espagnols contribuait à ce qu’ils s’acharnent tout particulièrement sur nous). Par ailleurs, en raison de la bourse rémunérée et de la souplesse des horaires, le doctorat me permettait d’exercer parallèlement d’autres activités ; aussi, après quelques tentatives malheureuses avec des cours de tango et de salsa, me suis-je lancé dans une licence de traduction et d’interprétation censée apaiser mes inquiétudes linguistiques et littéraires et m’aider à perfectionner mon niveau de rédaction en anglais. C’est comme si je m’étais tiré une balle dans le pied : les études m’enchantèrent et je découvris, heureux de cette illumination tardive, ce que j’ai fini par appeler ma grande vocation. Peu à peu, j’abandonnai le cours de ma thèse de doctorat, pour m’employer chaque jour un peu plus à me former en tant que traducteur et interprète : tout d’abord, j’émigrai à Heidelberg dans le cadre d’un Erasmus, puis à Barcelone pour étudier un master de traduction littéraire. Mon pauvre doctorat, je l’abandonnai les deux années consacrées exclusivement à la traduction, pour le reprendre ensuite et remettre enfin ma thèse au jury d’évaluation il y a peu.

Aujourd’hui, au débotté, je me définis volontiers comme traducteur et je me consacre presque exclusivement à la traduction éditoriale et à l’interprétation. Je ne renie pas mon passé scientifique, non. Tout au contraire, je profite énormément de mes connaissances et de mes aptitudes dans le domaine, encore que d’une manière moins « technique », voire par pur loisir. Si ce n’est pas mon quotidien, j’ai traduit de nombreux articles scientifiques pour le monde de l’enseignement. Pour cela, mes publications dans des revues scientifiques, et par-ci par-là quelques joutes verbales avec leurs éditeurs, m’ont servi, essentiellement, de jauge de qualité. Pour l’heure, mon objectif à cet égard est de migrer vers la sphère de la vulgarisation, en collaborant en qualité de traducteur ou de rédacteur avec des revues ou des maisons d’édition non spécialisées, travail dont je sais qu’il me ravit. Je suis un passionné de la vulgarisation, quel qu’en soit le domaine, qui me paraît être la tâche la plus complexe qui soit : synthétiser des concepts et employer le langage « narratif » pour les transmettre à un public non spécialiste n’est pas une mince affaire et exige des efforts et, surtout, d’y prendre plaisir.

Lorsqu’on approfondit un domaine technique ou scientifique ou qu’on suit des études, on comprend qu’aucune activité ayant un rapport avec cela, aussi périphérique semble-t-elle, ne doit être banalisée. Tout domaine de spécialisation a un vocabulaire et une grammaire qui n’ont pas forcément d’équivalent dans une autre langue. Aussi, parmi nous, traducteurs et interprètes, quiconque provient d’un autre domaine, scientifique, technique, juridique ou autre, doit se sentir privilégié de pouvoir offrir un service aussi spécialisé et miser sur sa reconnaissance future.

 

Foto Vicente AbellaVicente Abella est titulaire d’un diplôme de traduction et l’interprétation de l’Universitat de València, grâce à laquelle il a fait un séjour Erasmus à la Karls-Ruprecht Universität de Heidelberg ; il a également suivi un master en littérature comparée et traduction littéraire à l’Universitat Pompeu Fabra et, très prochainement, il sera docteur en ingénierie de la médecine nucléaire de l’Universitat Politècnica de València. Il travaille actuellement comme traducteur dans l’édition et il a collaboré avec diverses revues de vulgarisation. Il a également travaillé comme interprète lors de conférences de nature diverse, et il est spécialisé dans les événements d’ordre scientifique. Il exerce de plus comme correcteur et éditeur et il est membre d’ASETRAD. Il traduit de l’anglais, de l’allemand et du catalan, toujours vers l’espagnol.